Volver

Història Genera

El material conservat als arxius perd actualitat amb el pas del temps, però guanya en valor de referència històrica. Tant si els seus fundadors s’ho proposen com si no, els dipòsits documentals es converteixen en pedrera de material històric.

Per la seva condició de reial, i per haver reunit els fons de les institucions més representatives del país, aquest Arxiu és el lloc més propi on es troben els pergamins i els papers originals que han marcat la seva història antiga; aquells originals, volem dir, que tenen valor perenne i cada generació ha de tornar a repensar i interpretar.

Les tres vitrines següents ofereixen una mostra molt selectiva de documents rellevants, posats per ordre cronològic. Comença amb el pergamí original més antic, de l’any 889, i acaba amb la primera Constitució espanyola moderna, de 1812. Alguns grans temes, com l’expansió territorial dels segles XIII i XIV, i les diverses mutacions dinàstiques de la monarquia, s’hi troben al•ludides, més que representades, amb sengles unitats.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 58 Venda d’un camp de la vora del Llobregat feta per cinc matrimonis al comte Guifre de Barcelona i a la seva muller Guinedilda. 24 d’abril 889. És el document original més antic conservat a l’Arxiu. Reial Cancelleria, Pergamins de Guifre I, núm. 6. Salto de línea

Figura 59 Ramir II d’Aragó comunica als seus súbdits que ha fet donació de la filla i del regne al comte Ramon Berenguer, de Barcelona. Saragossa, 13 de novembre 1137.Reial Cancelleria, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 85.Salto de línea

Figura 60-a Privilegis i franqueses concedits als habitants del regne de Mallorca. Còpia luxosa destinada al rei Jaume III, vers l’any 1335.Col. Manuscrits, Casa Reial, núm. 8, fols. 214v-215r.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 60-b Privilegis i franqueses concedits als habitants del regne de Mallorca. Còpia luxosa destinada al rei Jaume III, vers l’any 1335.Col. Manuscrits, Casa Reial, núm. 8, fols. 214v-215r. Salto de línea

Figura 61 Abuabdal•là Yuan Fudayl, senyor de la Vall d’Alcalà (Marina Alta), es declara vassall de l’infant Alfons, primogènit de Jaume I, i li cedeix el castell de Pego i altres. En aragonès i àrab, interliniats. Any 1234.Reial Cancelleria, Pergamins de Jaume I, núm. 947 dupl. Salto de línea

Figura 62 El rei Pere el Gran i el seu primogènit, l’infant Alfons, aproven els privilegis i costums de la ciutat de Barcelona (Recognoverunt proceres). Any 1284.Col. Consell de Cent, Pergamins, núm. 513.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 63 El papa Bonifaci VIII infeuda a Jaume II el regne de Sardenya i Còrsega. Li imposa un cens anual de dos mil marcs de plata. Any 1297. Reial Cancelleria, Butlles, lligall XXI, núm.14. Salto de línea

Figura 64 Carta d’Alfons Frederic, fill del rei de Sicília, al rei Alfons d’Aragó. Li demana que escrigui al seu pare perquè li cedeixi el títol de duc de Neopàtria. Escrita a Tebes (Grècia), vers l’any 1330. Reial Cancelleria, Cartes reials d’Alfons III, núm. 3280. Salto de línea

Figura 65-a Llibre de privilegis reials de la ciutat de València. Primera meitat del segle XIV. Fou requisat pel rei Pere, l’any 1349, després d’abolit el privilegi de la Unió. Col. Manuscrits, Casa Reial, núm. 9, fols. 49v-50r.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 65-b Llibre de privilegis reials de la ciutat de València. Primera meitat del segle XIV. Fou requisat pel rei Pere, l’any 1349, després d’abolit el privilegi de la Unió.Salto de línea Col. Manuscrits, Casa Reial, núm. 9, fols. 49v-50r. Salto de línea

Figura 66 Llibre de gran format amb la còpia autèntica, feta a l’Arxiu, d’alguns testaments reials i altra documentació que servia d’antecedents per a la successió del rei Martí. Fou encarregat pel Parlament de Catalunya, l’any 1412. La relligadura està d’acord amb la importància del contingut.Generalitat, Sèrie G, núm. 235.Salto de línea

Figura 67 Esborrany de l’acta de la designació de Ferrando I com a rei, per part dels compromissaris reunits al castell de Casp, el 25 de juny 1412. El nom de l’elegit fou escrit al marge, després de ratllar-lo dins el text.Reial Cancelleria, Cartes reials de Ferrando I, núm. 2077.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 68 Carta del rei Renat d’Anjou als representants del Principat de Catalunya acceptant la seva designació com a rei. Any 1466. Generalitat, Vària 235, núm. 456.Salto de línea

Figura 69 Pragmàtica de Joan II ordenant conservar els registres dels reis intrusos. Ho justifica amb una raó històrica: que les generacions futures sàpiguen com s’han comportat els tirans. Barcelona, 30 de novembre1472. Reial Cancelleria, Pergamins de Joan II, núm. 201. Salto de línea

Figura 70 Els reis Ferrando i Isabel prometen a Joan Francesc de Cardona que el gratificaran amb un ofici de govern si porta a bon terme el matrimoni de la infanta amb el rei de França. Text i firma autògrafs del rei Ferrando. Firma autògrafa de la reina Isabel. Còrdova, 5 d’abril d’un any vers1485. Col. Autògrafs, I.4.b.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 71 El rei Lluís XIV de França, comte de Barcelona, el Rosselló i la Cerdanya, concedeix als habitants d’aquests territoris la lliure exportació i importació de gra. París, 25 de novembre 1649.Salto de línea Reial Cancelleria, Pergamins de Felip III, núm. 2. Salto de línea

Figura 72 Jurament prestat pel rei Felip IV (V de Castella) d’observar i mantenir els privilegis i costums del Principat de Catalunya. Any 1701.Salto de línea Generalitat, Sèrie G, núm. 228, fol. 1r. Salto de línea

Figura 73 Reial Cèdula de Felip IV (V de Castella) instaurant la nova planta de la Reial Audiència de Catalunya, i abolint les institucions que havien estat representatives del Principat. Any 1716.Salto de línea Col. Història de l’Arxiu, Caixa VI.

imagen Pulse para ampliar

Figura 74 Constitució aprovada i publicada per les Corts espanyoles reunides a Cadis. 19 de març 1812. Biblioteca, XLVII/1/8, portada.

Subir