Ud está aquí:
  1. Portada
  2. Exposicions virtuals
  3. Signes, segells i signatures de reines a la Corona d'Aragó

Volver

Signes, segells i signatures de reines a la Corona d'Aragó

Signos, sellos y firmas de reinas en la Corona de Aragón

Conservem signes de validació de documents de reines i altres dones de la família reial des Peronella, tant en els que s'expedien al seu nom exclusiu, com en els que subscrivien al costat dels seus marits o fills, reis. No sembla ser una tradició aragonesa sinó catalana, ja que les esposes dels Ramírez no apareixen en els diplomes, però sí les dones dels comtes de Barcelona.

Tot i el prejudici sobre l'escàs paper públic de les reines d'Aragó, la realitat és que tant elles com altres dones de la família reial aragonesa usaven signes, signatures i segells propis. Aquests són els de les reines entre la unió de regnes i la unió dinàstica.

Línea horizontal

Bibliografia

Rafael Conde y Delgado de Molina, Signos, sellos y firmas de las reinas de Aragón, en “Acta historica et archaeologica mediaevalia”, 25 (2003), pàgs. 925-948 (CCBAE);

Marta Serrano Coll, Iconografía de género: los sellos de las reinas de Aragón en la Edad Media (siglos XII-XVI), en “Emblemata”, 12 (2006), pàgs. 15-52 (CCBAE).

Peronella (1136-1173)

Peronella (1136-1173)

Va usar un signe en forma de creu puntejada (en vida del seu espòs Ramon Berenguer IV) i un altre amb una creu inscrita en un cercle (en el regnat del seu fill Alfonso I).

Sança de Castella (1154-1206)

Sança de Castella (1154-1206)

La primera reina de la Corona d'Aragó va tenir un signe propi en forma de creu amb petites creus en els angles. I un segell singular per ser l'únic de la Corona d'Aragó amb la figura sedent a l'anvers i eqüestre al revers.

Leonor de Castella (1208? -1251)

Leonor de Castella (1208? -1251)

Va tenir signe i segell. El signe quadrilobulat.

Violant d'Hongria (1214-1251)

Violant d'Hongria (1214-1251)

Va usar un signe derivat del real, amb dos rombes, i a l'interior una creu quadrilobulada.

Constança de Sicília (1248-1302)

Constança de Sicília (1248-1302)

No coneixem el seu signe però sí el seu segell: circular amb la figura de la regna dreta sota un dosser a l'anvers i les armes heràldiques en el revers o contrasegell.
També conservem un segell menor circular amb les barres d'Aragó.

Blanca d'Anjou (1280-1310)

Blanca d'Anjou (1280-1310)

No va tenir signe i va usar el del seu marit el rei Jaume II.

Elisenda de Montcada (1292-1364)

Elisenda de Montcada (1292-1364)

Va usar un segell heràldic quadrilobulat amb un escut apuntat amb les barres d'Aragó i als costats escudets amb les armes de Montcada.

Leonor de Castella (1309-1358)

Leonor de Castella (1309-1358)

Ella va usar també el mateix signe que el seu espòs el rei Alfons III. Però va tenir segell propi de tradició heràldica castellana: de forma quadrilobulada, al lòbul interior les armes d'Aragó i Sicília, a l'exterior castells i lleons.

Leonor de Sicília (1325-1375)

Leonor de Sicília (1325-1375)

Va usar un signe heràldic amb l'escut de les barres en forma de rombe apaïsat i amb les àguiles de Sicília en els vèrtexs exteriors del rombe.

El seu segell amb la seva imatge sota dosser amb escudets amb les armes d'Aragó i Sicília a l'anvers i un contrasegell amb les divises partides d'Aragó i Sicília.

Sibil·la de Fortià (1350? -1406)

Sibil·la de Fortià (1350? -1406)

Coneixem el seu signe d'escut amb els pals d'Aragó partits per les faixes de les armes de Fortià.

Violant de Bar (1363-1431)

Violant de Bar (1363-1431)

Es conserven gran nombre de documents amb el seu signe: parteix les armes d'Aragó amb les pròpies de Bar i amb creus en els vèrtexs de l'escut, com en els signes dels reis.
A més signava de manera autògrafa bastants documents: a vegades com "La Reyna", de vegades, quan ja era vídua, com "La Reyna Yolant" o "L Reyna I", per distingir-se de la regnant.
I també coneixem els seus segells comú i secret: la reina sota dosser gòtic amb escudets d'Aragó i Bar i aquestes mateixes armes partides en el contrasegell.

Maria de Luna (1356-1406)

Maria de Luna (1356-1406)

Va canviant de signe d'acord amb els canvis a l'estat de seu marit l'infant Martí. Com infanta, comtessa de Xèrica i Luna i senyora de Sogorb fa servir un escut amb les armes del seu marit (Aragó) partit per les pròpies. Com duquessa de Montblanc, part les noves armes de Martín (Aragó i Sicília) amb les seves. Com a reina, part Aragó amb Luna.
A més Maria és la primera dona de la casa reial aragonesa que signa de la seva mà abundants documents: com infanta, "Maria"; com duquessa, "La duquessa"; i com a reina, "La Reyna".
I a això afegim els segells que conservem d'ella com a reina, amb un contrasegell amb les seves armes envoltades d'un àngel i dos faisans amb cap de dona.

Maria de Castella (1401-1458)

Maria de Castella (1401-1458)

Va usar signe, segell i va signar, a la manera castellana, "Yo la Reina".

A més durant llargs anys va ser la Lloctinent per a Catalunya de la seva absent marit, el rei Alfons IV. Va usar tres segells: el comú, el secret i el de Lloctinent.

El seu signe és igual al del rei en la seva activitat com a Lloctinent.

Juana Enríquez (1425-1468)

Juana Enríquez (1425-1468)

Conservem un segell de 1462. El seu signe té la mateixa forma que el del rei però amb les perpendiculars prolongades.

Germana de Foix (1488? -1536)

Germana de Foix (1488? -1536)

Conservem un segell i la signatura. El segell porta un escut coronat amb les armes de Castella, Lleó, Granada, Aragó, Sicília, Jerusalem, Foix, Bearn, Navarra, Evreux i Bigorra.

Subir