Ud está aquí:
  1. Portada
  2. Actividades
  3. El rincón de la heráldica
  4. El escudo en los vínculos nobiliarios: los Ramón de Riusech

El escudo en los vínculos nobiliarios: los Ramón de Riusech

Detalle documento

Durante el Antiguo Régimen, los escudos de armas eran un símbolo fundamental de poder y de diferenciación social que permitía identificar rápidamente a un individuo con su linaje nobiliario. Tal era la importancia de estos elementos identificativos que algunos de sus titulares temían la extinción de los mismos, de modo que trataron de usar mecanismos jurídicos para que su uso perdurase aun cuando éstos no tuvieran herederos naturales.

Un buen ejemplo de ello podría ser el vínculo (“vincle”) valenciano, que podría definirse como un acto jurídico voluntario según el cual la persona que lo establece determina un conjunto de propiedades cuya integridad ha de ser mantenida perpetuamente y fija un orden sucesorio que, por lo general, se basa en la primogenitura y en la masculinidad. Con el añadido de que la vinculación puede ir acompañada de la obligación de utilizar y preservar el nombre y el blasón del creador del vínculo.

Este acto jurídico, fundamental para mantener y preservar las posesiones nobiliarias íntegras durante generaciones, ha dado lugar a fuentes interesantes para el estudio de la heráldica. Efectivamente, cuando el creador del vínculo fijaba el heredero y las condiciones del vínculo en su testamento, el beneficiario solía producir ante notario un acta de toma de posesión de dichas condiciones (“acceptació d’herència”). De tal modo que, en caso de asumir un escudo determinado, éste se iluminaba en el documento.

El Archivo Histórico de la Nobleza custodia excelentes muestras de la aceptación de vínculos. Un buen ejemplo se encuentra en la signatura OSUNA,CP.129,D.4. En ella podemos encontrar parte de un documento de 1387, expedido por un notario valenciano, en soporte pergamino, letra gótica aragonesa redonda y lengua catalana. Respecto a su contenido, puede verse que Ramón de Riusech Díaz, señor del castillo de Rebollet y de Oliva (Valencia), dispuso en su testamento (“en son derrer testament”) que, al no tener descendencia, nombraba beneficiario universal (“ha lexat e instituhït son hereu universal”) a su sobrino Gilberto de Centelles, quién poco después sería también señor de Nules (Castellón).

No obstante, para que la herencia se hiciera efectiva, tanto Gilberto como los futuros sucesores deberían aceptar según el vínculo (“per rahó del vincle”) la adopción del nombre (“se vol nomenar e appellar”) y las armas (“e portar les armes”) de Ramón de Riusech, siendo éste el motivo por el cuál era necesario iluminar el acta de toma de posesión con el escudo de la familia Riusech-Carroz (“feta declaració e pintura del dit señal […] lo qual és de la forma e pintura dessús dita”).

[CAT] L'escut en els vincles nobiliaris. Els Ramon de Riusech

Durant l'Antic Règim, els escuts d'armes eren un símbol fonamental de poder i de diferenciació social que permetia identificar ràpidament a un individu amb un llinatge nobiliari. Tal era la importància d'aquests elements identificatius, que alguns dels seus titulars temien l'extinció dels mateixos, de manera que tractaren d'emprar mecanismes jurídics, amb l’objectiu de que el seu ús perdurés tot i no tindre hereus naturals.

Un bon exemple podria ser el vincle valencià, el qual podria definir-se com un acte jurídic voluntari, segons el qual la persona que ho estableix determina que la integritat d’un conjunt de propietats ha de ser mantinguda per sempre, i fixa un ordre successori que, generalment, es basa en la primogenitura i en la masculinitat. Amb l'afegit que la vinculació pot anar acompanyada de l'obligació d'utilitzar i preservar el nom i el blasó del creador del vincle.

Aquest acte jurídic, fonamental per mantenir les possessions nobiliàries íntegres durant generacions, podia donar lloc a fonts interessants per a l'estudi de l'heràldica. Efectivament, quan el creador del vincle fixava l'hereu i les condicions del vincle en el seu testament, el beneficiari solia produir davant notari una acta de presa de possessió d'aquestes condicions ( "acceptació d'herència"). De tal manera que, en cas d'assumir un escut determinat, aquest s’il·luminava en el document.

L'Arxiu Històric de la Noblesa custòdia excel·lents mostres de l'acceptació de vincles. Un bon exemple es troba a la signatura OSUNA,CP.129,D.4. En ella hi podem trobar part d'un document de 1387, expedit per un notari valencià, en suport pergamí, lletra gòtica aragonesa rodona i llengua catalana. Respecte al seu contingut, es pot veure que Ramon de Riusech Diaz, senyor del castell de Rebollet i d’Oliva (València), va disposar en el seu testament (“en son derrer testament”) que, al no tenir descendència, nomenava beneficiari universal (“ha lexat e instituhït son hereu universal”) al seu nebot Gilabert de Centelles, qui poc després seria també senyor de Nules (Castelló).

No obstant això, perquè l'herència es fes efectiva, tant Gilabert com els futurs successors haurien d'acceptar segons el vincle (“per rahó del vincle”) l'adopció del nom (“se vol nomenar e appellar”) i les armes (“fer lo senyal e portar les armes") de Ramon de Riusech, sent aquest el motiu pel qual era necessari il·luminar l'acta de presa de possessió amb l'escut de la família Riusech-Carròs (“feta declaració e pintura del dit señal […] lo qual és de la forma e pintura dessús dita”).

Imagen del escudo Escudo de los Riusech-Carroz

Análisis del escudo de los Riusech-Carroz

Las armas de Ramon Riusech Díaz pueden describirse de la siguiente manera:

De oro, con tres bandas de azur, cargada cada una con una cotiza de plata. Todo con una bordura de sable, con ocho escudetes cuartelados, cada uno de ellos con los cuarteles 1 y 4 de oro, sin figuras y los cuarteles 2 y 3 de oro y fajados con tres piezas de gules.

Dicho escudo se corresponde, en realidad, a la fusión de los elementos característicos de dos linajes nobiliarios unidos a principios del siglo XIV con el matrimonio de Ramón de Riusech, señor de Riba-roja de Túria (Valencia) y Francisca Carroz Lauria, hija del señor de Rebollet.

Así pues, en la parte central podemos observar las tres bandas propias de los Riusech de Valencia, aunque con un cambio en los colores respecto al linaje principal, puesto que a aquellos se les suele representar de gules, con tres bandas de oro cargadas cada una con cotiza de azur.

Por otra parte, la bordura con escudetes deriva de las armas de los Carroz. Aunque de nuevo se presentan cambios respecto al linaje principal. Por un lado, el color de la bordura suele representarse de oro y no de sable. Y por otro, los escudetes suelen ser de plata, y no de oro. Finalmente, aunque sí mantiene los fajados con tres piezas de gules tradicionales, éstos presentan la variación de ser ocho y estar cuarteados.

[CAT] Anàlisi de l’escut dels Riusech-Carròs

Les armes de Ramon Riusech Diaz es poden descriure de la següent manera:

D'or, amb tres bandes d'atzur, carregada cadascuna amb una cotitza de plata. Tot amb una bordura de sable, amb vuit escudets quartejats, cadascun d’ells amb les casernes 1 i 4 d'or, sense figures i les casernes 2 i 3 d'or i faixades amb tres peces de gules.

El mencionat escut es correspon, en realitat, a la fusió dels elements característics de dos llinatges nobiliaris units a principis del segle XIV amb el matrimoni de Ramon de Riusech, senyor de Riba-roja de Túria (València) i Francisca Carròs Llúria, filla del senyor de Rebollet.

Així doncs, en la part central, podem observar les tres bandes pròpies dels Riusech de València, encara que amb un canvi en els colors respecte al llinatge principal, ja que a aquells se'ls sol representar de gules, amb tres bandes d'or carregades cada una amb cotitza d'atzur.

D'altra banda, la bordura amb escudets deriva de les armes dels Carròs. Encara que de nou es presenten canvis respecte al llinatge principal. D'una banda, el color de la bordura es sol representar d'or i no de sabre. D'altra, els escudets solen ser de plata, i no d'or. Finalment, encara que sí que manté les faixades amb les tres peces de gules tradicionals, aquestes presenten la variació de ser vuit i estar quartejades.

Transcripción del documento.

[roto] Millesimo CCC Octogesimo Septimo Die Sabati, tricesima prima augusti. Devant l’onrat moss[én] Francescs de Pli- 1/ [roto] [ciuta]t de Val[è]nc[ia] en lo civil, comparets lo noble en Gilabert de Çentelles, e per [e]scrit posa ço que·s segueix constituït devant 2/ [roto] –gues justic[ia] de la ciutat de Val[è]nc[ia] en lo civil, en Gilabert de Çenteles diu e demostra que·l noble en Ramon d[e] Rius[ech] 3/ [roto] [Reboll]et e de Oliva qui pochs dies ha passats és passat d’aquesta vida e en son derrer testament ha lexat e instituhït son hereu un[iversal] [roto] 4/ [roto] [ce]rtes formes e condicions segons que en lo testament dessús dit feyt en poder e mà del discret en Francesch Canonge, notari públich de 5/ [roto] en presència de vos, honrat justic[ia] a[i]xí com a jutge ordinari d[e] la dita ciutat, lo dit en Gilabert de Çentelles diu que ell accepta la 6/ [roto] Ramon de Riusech. Emperò a[m]b benefici de inventari e no sens aquell lo qual protesta que puixa fer dins lo temps en fur e rahó [e]sta- 7/ [roto] –ret a ell pertanyent a[i]xí per rahó del vincle del testament del noble en Ramon de Riusech, pare del dit en Ramon e avi d[e]l 8/ [roto] [qua]lsevol altre dret a ell pertanyent per qualsevol causa o rahó li romangua salvu e illes en los bén del dit en Ramon de Riusech 9/ [roto] –e per la present acceptació de herència sobre aquell prejuhí altra no li sia engenrat e lo dit en Gilabert per complir e sat[is]fer a la voluntat 10/ [roto] –m e lo senyal e armes de aquell e vol que a[i]xí com d’abans aquell havia nom Gilabert de Centelles que d’ací avant se bol nomenar e appellar es- 11/ [roto] [Ram]on de Riusech offerint se apparellat d’ací avant fer lo senyal e portar les armes del dit en Ramon de Riusech segons que·n lo dit testame[n]t 12/ [roto] li que al fer del dit inventari sien appellats e presents tots aquells de qui sia interès requirent de premissis carta p[ú]blica assí és feyta 13/ [roto] cons[er]vació d[e] so[n] dr[e]t, l[o]s q[ua]ls arm[e]s e senyal d[e] aq[ue]lles só[n] ut secut[us] [escudo] fon interregoat per sagrament lo [pro]posant qui havia dutada la 14/ [roto] los honrats micer Ramón Tolsa e micer Guille[m] [escudo] Çaera licenciats en [l]leys, habitadors de la ciutat. E [pro]posada 15/ [roto] [test]ament, lo dit noble en Gilabert de Çentelles [escudo] hereu qui dessús en senyal de acceptació de la dita herència e 16/ [roto] –or la dita acceptació no li fos impugnada p[er] algú [escudo]. Emperò a[m]b les protestacions dessús dites el dit en Gila[bert] 17/ [roto] –us feu e pinta de present per conservació de la [escudo] acceptació de la dita herència lo senyal acostumat fer per lo dit 18/ [roto] [d]e Riusech en ses armes, lo qual és de la forma e [escut] pintura dessús dita. E feta declaració e pintura del dit senyal 19/ [roto] –ncia en la forma dessús dita. Encontinent, lo dit noble [escudo] en Gilabert requirí de totes les dites coses assí ésser feta carta pú[blica] 20/ [roto] forma dessús dita aytant com de fur e rahó eren reebedo- [escudo] –res de consell de son assessor, manà al [e]scrivà de la s[e]ua cort que de aq[ue]lles 21/ [roto] –na e moltes al dit noble en Gilabert, tota vegada que per ell ue fos request. 22/

Presents testimonis foren a les dites coses Anthoni Sala e en Ramon Verdú, notaris, ciutadans d[e] València. 23/

[Sig]num Antonii de Pratis minoris, auct[oritat]e illustrissimi domini regis Aragon[um] ac per totam dicionem eiusdem not[arii] publici qui loco discreti 24/ Jacobi Perera simili auct[oritat]e sui et not[arius] domini ac scribe curie civilis civitatis prefate premissa a libris requisicionum curie p[ro]no- 25/ -minate abstrahi et scribi fecit clausitq[ue] die jouis vicesima quarta octobris anno prefixo octogesimo septimo. 26//

  • Texto: Cristian Pardo Nácher. Archivo Histórico de la Nobleza

Bibliografía

Brines, Joan, Felipo, Amparo, Gimeno, María Jesús y Pérez, Carme. (1997): “La vinculación en el País Valenciano” en Formación y disolución de los grandes patrimonios castellonenses en el Antiguo Régimen, Castelló de la Plana: Fundación Davalos Fletcher. pp. 45-66.

Felip Sempere, Vicent (2004): “Els Centelles, senyors de Nules, Rebollet i Oliva”, en Cabdells: revista d’investigació de l’Associació Cultural Centelles i Riusech, Oliva.

García Carrafa, Alberto (1956): Diccionario heráldico y genealógico de apellidos españoles y americanos, Madrid: Nueva imp. Radio.

García Carrafa, Alberto (1968): El solar catalán, valenciano y balear, Madrid: Librería internacional.

Pardo de Guevara Valdés, Eduardo (1987): Manual de Heráldica española, Madrid: Aldaba ediciones.

Subir