Columna derecha
Ud está aquí:
  1. Inici
  2. Institució
  3. Història
  4. Manuel González Martí

Volver

Manuel González Martí

Manuel González i Martí va nàixer l'1 de gener de 1877, fill d'Emilio González Pitarch, procurador dels Tribunals de Justícia de València, i de Vicenta Martí Sanmartín. Va estudiar Dret en la Universitat de València i Belles Arts en la Reial Acadèmia de Sant Carles.

Quan tenia díhuit anys, va començar a col·leccionar ceràmica inspirat pel seu professor, l'escultor, dibuixant i col·leccionista de taulelleria Mariano García Mas, i més tard per la publicació del primer gran estudi de taulelleria valenciana de l'arquitecte català Josep Font i Gumà.

L’any 1897 va iniciar una trajectòria com a caricaturista amb el pseudònim de Folchi, i va fundar i col·laborar en revistes d'humor i d’art com “Cascarrabias” (1897), “Arte Moderno” (1900), “Valencia Artística” (1903) o “Impresiones” (1908). En aquesta faceta va contactar amb artistes com Josep i Marià Benlliure. Les seues caricatures van ser premiades amb la medalla d'or en l'Exposició Regional Valenciana de 1909 i amb la de plata en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1911. Les sèries còmiques més conegudes són les anomenades “dotoreries de l'Horta” (coneixements o sabers populars de l'Horta), en què exposava amb fina ironia actituds i pensaments sarcàstics dels camperols, sèries d'humor gràfic que feia a partir d'imatges fotogràfiques que després traslladava al plomí.

Com a estudiós de la ceràmica, va descobrir les restes arqueològiques de les antigues terrisseries medievals de Paterna el 1907, i va col·laborar en les primeres excavacions que es van dur a terme en aquell lloc. La seua col·lecció ceràmica era ja considerable el 1909, i prova d’això és que va prestar nombroses obres a l'Exposició Regional Valenciana i a l'Exposició Nacional, secció d'Art retrospectiu, del 1910, o que el pintor Joaquim Sorolla li va proposar vendre-la a la Hispanic Society per les mateixes dates, oferiment que va declinar. L’any 1911 va iniciar els seus estudis de taulelleria, i va viatjar a Roma per a conéixer de prop els taulells valencians de les Sales Borgianes en les dependències vaticanes; el va acollir el director de l'Acadèmia d'Espanya en aquell moment, Josep Benlliure.

Quan el 1914 Vicente Vilar David i Vicente Mora Arenes van crear l'Escola de Ceràmica de Manises, Manuel González i Martí s’hi va integrar com a professor d'estudis pràctics d'Evolució Tècnica i Artística de la Ceràmica i hi va exercir la seua principal activitat professional. Oficialitzada l’any 1916, González i Martí va ser-ne el director des del 1922 fins al 1936, i després de la Guerra Civil (1936 - 1939) va reprendre’n la direcció fins que es va jubilar el 1947.

Durant aquells anys, es va iniciar com a assagista i crític d'art, i va col·laborar en “El Correo” i “Valencia Artística”, i va publicar monografies com “Goya en Valencia” (1914) i “Pinazo, su vida y obra” (1920). Aquesta dedicació a la història de l'art va arribar al seu reconeixement màxim el 1924, quan va ser nomenat Delegat Regi de Belles Arts de la Província de València. En aquell moment, les pàgines de l'Arxiu d'Art Valencià, juntament amb altres publicacions, van recollir les seues primeres aportacions a l'estudi de la ceràmica medieval, i va publicar l'obra “Cerámica Española” el 1933. Posterioment, van aparéixer els tres volums de la seua principal aportació, la “Cerámica del Levante Español”, (1944-1952).

Des que era jove va estar integrat en l'associació cultural regionalista “Lo Rat Penat”, i en va ser el president entre els anys 1928 i 1930, i 1950 i 1962.

Com a museòleg li van encomanar la direcció del Museu de Belles Arts de València l’any 1940, càrrec que va tindre fins al 1955. Ja jubilat, va ser també diputat provincial de Cultura, entre els anys 1949 i 1950, i vicepresident de la Diputació entre el 1952 i el 1955. Quan va morir la seua dona, Amèlia Cuñat i Monleón, al juliol del 1946, va donar la seua col·lecció de ceràmica a l'Estat el 6 de febrer de 1947, i en el mateix acte es va crear el Museu Nacional de Ceràmica i en va ser designat director vitalici. En el Congrés de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica de Cannes del 1955, va ser nomenat acadèmic de nombre i va rebre la donació de cinc ceràmiques de Picasso. El 1960 va ser nomenat també vicepresident honorari de la Hispanic Society de Nova York.

Subir

Esta web utiliza cookies propias para facilitar la navegación y cookies de terceros para obtener estadísticas de uso y satisfacción.

Puede obtener más información en el apartado "Cookies" de nuestro aviso legal.

AceptarRechazar