Maria Mercè Costa i Paretas, directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de 1983 fins a la seva jubilació el 1988, ha mort a Barcelona el passat 10 d'abril a l'edat de 97 anys.
Nascuda a Girona el 1923, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona en 1949. En 1954 va ingressar per oposició en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Després del seu pas pels Arxius de l'Audiència de Navarra, de la Delegació d'Hisenda de Pamplona i pel Museu Arqueològic Provincial de Girona, el 1961 va obtenir plaça a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on desenvoluparia la seva carrera professional des de llavors fins a la seva jubilació. Entre 1964 i 1981 va ser secretària de l'Arxiu, per a continuació exercir de sotsdirectora entre 1981 i 1983, i, finalment, directora des d'aquesta última data fins a 1988.
Durant tots aquests anys, el seu treball arxivístic es va centrar en la rica documentació d'ordes religiosos i militars conservada a l'ACA. Li devem un bon nombre d'inventaris de volums i pergamins procedents d'arxius monàstics, així com guies per a la investigació. Basant-se en el seu excel·lent coneixement de la documentació medieval de l'Arxiu, va desenvolupar paral·lelament una fructífera tasca d'investigació històrica, amb interessos molt variats, tal com es reflecteix en el centenar de títols de la seva bibliografia. Hi abunden els estudis d'institucions monàstiques, especialment femenines, així com investigacions històriques sobre la noblesa, com la centrada en la casa de Xèrica, que va ser objecte de la seva tesi doctoral. Especial interès va mostrar també per l'abundant documentació de Sardenya conservada a l'Arxiu. Va ser una activa participant en congressos d'història nacionals i internacionals i va tenir a més un rellevant paper institucional durant molts anys com a secretària i membre de la Comissió permanent dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó. Amb el seu treball pacient i discret va contribuir a la projecció internacional de l'Arxiu.
Amb Mercè Costa desapareix una de les últimes representants d'una generació de destacats arxivers i arxiveres que en temps difícils van mantenir el prestigi de la professió i van desenvolupar una molt meritòria tasca, no sempre prou valorada.