El Desafiament de Bordeus (1283)

De les Vespres Sicilianes a la guerra

Al març de 1282 va esclatar a Sicília una gran revolta popular contra el seu rei, Carles d'Anjou, que va fugir a Calàbria. Aquest fill del rei de França s'havia apoderat de l'illa mediterrània en 1266, quan va derrotar i va matar en el camp de batalla al rei anterior, Manfredo de Hohenstaufen, fill de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Els rebels aviat van buscar ajuda exterior i un nou sobirà, i totes dues coses les van trobar en el rei d'Aragó, Pere “el Gran”, que estava casat amb Constança, la filla del desafortunat Manfredo. El monarca aragonès va desembarcar a l'illa a l'agost, i els sicilians ho van conduir ràpidament fins a Palerm per a coronar-ho. En les seves cartes, ell els va prometre que aviat serien “alliberats del drac que els volia devorar”, en al·lusió al francès.

Aquell enrevessat joc de trons va llançar la Corona d'Aragó a l'abisme d'una guerra d'abast continental. Carles d'Anjou es va refugiar a Nàpols i va ser secundat per França i la Santa Seu. Aragó es va alinear amb els gibelins, defensors de l'autoritat del Sacre Imperi sobre Itàlia. A l'entusiasme inicial li van seguir anys infaustos: el rei Pere va ser excomunicat, els exèrcits francesos i aragonesos es van batre per terra i per mar, els elevadíssims impostos per a finançar la guerra van empobrir a la societat i van desembocar en aixecaments populars, etcètera.

El desafiament

Però, tornant al començament, va haver-hi una oportunitat per a resoldre veloçment el conflicte. Al desembre de 1282 Carles d'Anjou i Pere d'Aragó es van reptar a un duel. Van posar el destí de Sicília a les mans de Déu. El lloc, Bordeus. La data, l'1 de juny de 1283. Dos reis, cadascun acompanyat per 100 cavallers, es batrien a mort sota la supervisió del monarca d'Anglaterra.

La notícia va córrer com la pólvora per Europa. Tot aquell que va poder va moure els seus fils per a detenir aquella bogeria. El papa els va amenaçar espiritualment. El monarca anglès es va inhibir i va cedir temporalment Bordeus a França perquè la ciutat deixés de ser neutral, i així es forcés la suspensió del combat.

Carles confiava que, o bé Pere no vindria, amb la qual cosa ell restaria com a triomfador per incompareixença de l'adversari, o bé vindria, i l'exèrcit francès el capturaria. Pere, encara que aviat va ser conscient que no hi hauria combat, no va voler eludir el desafiament. Va viatjar amagadament a la ciutat aquitana amb un grapat de fidels, i va comparèixer el dia previ davant un notari bordelès que va certificar documentalment que l'aragonès havia complert i el francès havia volgut tendir-li un parany. I, amb el mateix sigil que va arribar, es va anar.

La carta de Pere el Gran

El sorprenent desafiament no consumat va ser narrat amb tot detall pels cronistes posteriors, i cadascun ho va decorar o va tergiversar d'acord amb les seves simpaties per un dels protagonistes. A més, es conserven alguns documents originals del moment de l'esdeveniment, com el que es presenta aquí.

L'1 de maig de 1283 el rei d'Aragó va escriure des de Trápani (Sicília) una carta en català a Pedro de Aibar, un dels cavallers que havien d'acompanyar-li en el combat. En ella li va explicar el duel, li va ordenar que reunís el millor equip militar que pogués i es preparés per a viatjar urgentment a Bordeus, i li va advertir dels perills del camí a través d'una terra –Gascunya– infestada de companyies franceses àvides per capturar-los. Immediatament després, el monarca va iniciar un viatge precipitat i perillós per a arribar puntual a la seva cita amb Carles d'Anjou, i salvaguardar així el seu honor i el de “tota Espanya”.

ACA,CANCELLERIA,Cartes Reials,Pere II [III],Sèrie general,10

Bibliografia

Transcripció i traducció

Enllaç a PARES