Catalina de la Rosa, autora de comèdies (?-1646)

Dones de teatre en el Segle d'Or espanyol

És ben coneguda la florida del teatre, i de la literatura en general, en un segle políticament convuls com és el Sis-cents espanyol. El XVII és el segle de Lope de Vega, Vélez de Guevara, Calderón de la Barca, Rojas Zorrilla, Tirso de Molina, Quevedo, Góngora, Baltasar Gracián, Zurbarán, de l'últim Cervantes; i de Shakespeare, Molière o Racine. Però també de sor Ana Abarca de Bolea, sor Ana de Jesús, Mariana de Carvajal, Ana de Castro, Isabel de Liaño, Cristobalina Fernández de Alarcón, sor Úrsula de Jesús, sor Juana de la Concepción, Leonor de Ovando, Luisa de Padilla y Manrique, Leonor Meneses Noronha, madame de la Fayette, Francesca Caccini o Lucy Hutchinson.

En l'àmbit hispà no hi ha més d'una dotzena de dramaturgues els noms de les quals hagin arribat a nosaltres: María de Zayas (1590?-post 1647), Leonor de la Cueva y Silva (pr.-fin. S. XVII), Feliciana Enríquez (1619-1627), Ana Caro (1628-1645), sor Juana Inés de la Cruz (1648-1695), Margarita Ruano (med.-fin. S. XVII), sor Gregoria Francisca de Santa Teresa (1653-1736), o sor Marcela de Sant Félix (1660). De les quals conservem pocs textos.

Però són moltes les fonts que donen compte dels noms de les actrius i empresàries de l'època. Documentació municipal i notarial, sobretot, però també real, com la que conserva l’ACA, ja que l'activitat de les companyies estava sotmesa a llicència administrativa. Actrius com Catalina de la Rosa, Isabel de Góngora, Luisa Antonia López, Francisca López, María Jiménez, Josefa Antonia Mazana, Josefa Lobaco, Luisa de Santa Cruz, Leonor de Velasco, Mariana de Morales, Inés de Lara y Arnalte, Ana María Franco, María de Neyra, Leonor María, Magdalena López “la Camacha”, Antonia Bernarda, María Vallejo, Juana i María de los Reyes, Ana de Montenegro, Micaela Fernández Bravo, Isabel María, Ana María de Dios, Manuela Godoy, Ana de Vargas, Mariana Engracia “la Vanolera”, Hipólita María de Quiñones, Manuela Blanco, Tomasa Josefa, Mariana de León, Isabel de Gálvez, María de Córdoba “Amarilis”, María Candasno, Ana de Coca, María Candado “Maritardía”, Lucía i Jerónima de Salcedo, María de los Ángeles, Jerónima de Burgos, María Calderón, María de Vergara... D'elles, també moltes autores o empresàries, com Inés de Lara, Jusepa Vaca, María de Heredia, Catalina de la Rosa o Juana de los Reyes, fins a fregar la setantena.

La Companyia de la Rosa

Fundada en 1636 per Pedro de la Rosa (circa 1613-1675) després d'abandonar la companyia de Tomás Fernández, i quan ja estava unit amb Catalina Nicolás, que havia canviat el seu cognom de casada. El fill de tots dos, Pedro, va néixer a Valladolid en 1635.

La Companyia de la Rosa va gaudir durant decennis de gran èxit en tots els escenaris teatrals del moment: va treballar per als reis, per a la noblesa i per a les ciutats, en palaus, teatres i carrers. La reina Isabel de Borbó (1602-1644) es comptava entre el seu públic assidu, com es fa notar en el memorial. Va representar entre 1636 i 1675 entremesos i comèdies dels escriptors capdavanters del moment. El mateix any de la seva fundació va aconseguir les representacions per a les festes del Corpus de Madrid, i en la celebració dels contractes corresponents ja s'obligaven tots dos, Pedro i Catalina. L'èxit de la companyia va ser fulgurant, i a Madrid li van seguir Segòvia i Burgos (1636), València (1637 i 1645), Cadis (1638), Sevilla (1638 i 1639), Madrid (1639, 1641, 1642 i 1644), Màlaga (1640), Granada (1640), Valladolid (1641 i 1644), Toledo (1642 i 1644), París (1643), i Salamanca (1644 i 1646), abans de la defunció de Catalina. En els anys posteriors, casat Pedro amb l'actriu Antonia de Santiago, va seguir l'èxit de la companyia de la Rosa a València, Sevilla, Madrid, Salamanca, Valladolid, Còrdova, Segòvia i París (1661-1673). D'aquesta època final l'Arxiu Històric de la Noblesa conserva un memorial sol·licitant a la reina un augment en l'ajuda de costa.

En el seu testament de 1660 Pedro de la Rosa declara que en casar-se amb Catalina cap dels dos tenia béns, i quan ella va morir el patrimoni comú ascendia a 1.000 ducats.

El memorial de Pedro i Catalina de la Rosa (1645)

El 19 de novembre de 1645 Pedro i Catalina de la Rosa, “autors de comèdies”, van sol·licitar al rei Felip III (1605-1665) que els pagués allò que els és degut pels “particulars” –representacions teatrals ofertes en salons privats- escenificats per a les seves majestats en els últims quatre anys, que ascendia a 9.400 reals. En defecte d'això, li pregaven els fes mercè de dos o tres privilegis de cavallerat, que a Catalunya i regne de València es compraven, proporcionant-los així uns ingressos a compte.

El memorial acaba amb la rima:

“Que valent-nos diners

Quan, amb va aparell,

Compri un altre el cavallerat,

Serem els cavallers”

El 24 de novembre de 1645, Pedro de la Rosa, va signar rebut pels 2.000 reals de plata doble que el rei, que presidia les últimes Corts valencianes, havia ordenat lliurar-li.

Testimonis de les representacions teatrals en la Corona d'Aragó

Els documents sobre comèdies, autors, actrius, actors, músics o companyies teatrals registrats pels oficials i escrivans de la Corona documenten el punt de vista de l'administració règia. Els testimonis sobre cases o corrals de comèdies, el teatre en palaus o universitats en l’ACA il·lustren temes com a autoritzacions (ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,768,nº47; 602,nº38; o 911,nº162), controvèrsies suscitades als hospitals –de Mallorca o València, per exemple— per als qui el teatre era una important font de finançament (ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,870,nº291; 725,nº38; 729,nº038; 899,nº39 o 936,nº18), escàndols per altercats a l'entrada o sortida del teatre (ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,873,nº67), diatribes moralitzadores sobre obres o actrius (ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,1008) o la censura sobre vestits i vestimenta (ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,662,nº072 o 904,nº128).

Tots els documents poden consultar-se a través de PARES

ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,1355,nº 033

Enllaç al document en PARES

Bibliografia

Transcripció