Germanies al Regne de Mallorca (1523)

Un moviment social europeu a l’Edat Moderna

Al llarg del segle XVI hi ha un fenomen social comú a nivell europeu: les revoltes populars. Aquests moviments de protesta palesen arreu del continent els desequilibris socials sorgits d’una profunda recessió econòmica, provocada per moltes guerres i l’augment de la pressió fiscal. Aixecaments contra el règim senyorial –guerra dels camperols en Alemanya (1524-1525)– o els alçaments contra el poder de les oligarquies urbanes, el descrèdit de les institucions i el creixent autoritarisme de l’Estat modern –revolta de Gant (1539-1540)– són mostres d’aquest cicle de rebel·lions europees, conegut com a “època dels disturbis”. A la monarquia hispànica les primeres dissidències de caràcter modern foren la revolta de les Comunidades a Castella (1520-1521) i les Germanies a l’Aragó, Catalunya, València i Mallorca (1519-1523).

Les Germanies en la Corona d’Aragó

Les germanies foren un moviment de la menestralia iniciat a la ciutat de València que en 1519 aconseguí el reconeixement i l’autorització reial per organitzar-se i armar-se, i que prengué el poder del consell municipal en 1520. A partir d’aleshores la revolta agermanada o Germania s’estengué com una taca d’oli arreu de tots els estats de la Corona d’Aragó. En les viles i ciutats es crearen juntes locals amb l’objectiu de governar a la població i suprimir els drets i imposicions municipals, del General i reials. Però el moviment anà desarticulant-se, ja que algunes reivindicacions dels menestrals en algunes ciutats foren ateses per via legal i d’acords. Altres localitats foren durament reprimides. A partir de 1521 només es registren incidents aïllats i sense transcendència a Catalunya i l’Aragó. A València i Mallorca les escaramusses bèl·liques es mantingueren després de la caiguda de València, el 14 d’octubre de 1521, fins a la rendició de Mallorca, el 8 març de 1523.

Els comptes del virrei de Mallorca

Els agermanats illencs, en primer terme moderats, protestaven per l’increment de la pressió fiscal i la concentració de la propietat en mans de l’oligarquia ciutadana. Però immediatament es palesà una fractura social profunda que provocà l’expansió ràpida d’una germania molt bel·ligerant per tota l’illa. El virrei Miguel de Gurrea, com es detalla en el document que ara presentem, es refugià a Eivissa l’any 1521 amb tota la seva família i béns. I des d’allí intentà organitzar una contraofensiva. L’exèrcit reial amb el reforç de galeres reials provinents de València, alliberà l’Alcúdia l’octubre de 1522, que s’havia convertit en el refugi de la petita noblesa, i assetjà la ciutat de Mallorca entre desembre de 1522 i març de 1523. La repressió fou cruenta. D’aquest moment és la disposició emesa per l’emperador Carles, datada a Valladolid el 19 d’abril de 1523, en què ordenava el pagament dels comptes reclamats pel virrei Gurrea ja que foren realitzats a títol particular amb el propòsit de “procurar reducir el dicho pueblo a todo sossiego y resposo”.

Testimoni particular d’aquelles despeses serà el compte de Janot Vidal, datat entre 1522 i 1523, que detalla el finançament de l’expedició naval “que fon feta axi per terra com per mar per reduhir la ciutat e ylla de Mallorcha a la obediència del senyor Rey, com leshores fos agermanada la maior part dels plebeus y pageses de dita ylla contra la obediència de Sa Magestat” (ACA, Reial Patrimoni, Apèndix General, I/142). Altres fonts destacables per a l’estudi de les Germanies a l’Arxiu de la Corona d’Aragó són els registres coetanis de la Reial Cancelleria (ACA, Reial Cancelleria, Registres, núm. 3881 –Diversorum-, 3896-3897 –Corts-, i, singularment, 3902 a 3906 – Maioricarum-).

ACA, Reial Cancelleria, Registre 3904, f. 98v-100v

Bibliografia

Transcripció

Enllaç al document en PARES