El problema morisc

Els refugiats i els desterraments de col•lectius i minories ètniques i religioses són actualitat, tot i que l’emigració forçosa i el bandeig de persones té llarga memòria. Entre 1609 a 1610, Felip III decidí pragmàticament deportar a un gran nombre de persones, els moriscos. Estava decidit a construir una identitat comuna única en els seus diversos regnes, fonamentada en la religió catòlica. La repercussió econòmica i social derivada de l’expulsió perviurà durant generacions, tot i que foren nombrosos els testimonis de retorns de moriscos a la península. El Consell d’Estat n’era conscient i aquestes vingudes són presents en nombroses consultes als diferents Consells reials.Salto de línea

“...apiadándose de su pobreza y persecución...”

L’arribada l’1 de novembre de 1610 del vaixell La flor del mar, capitanejat per Guillem Garret, de nació anglesa, al port d’Alacant amb setanta-un moriscos (o granadins), catorze jueus i trenta musulmans, habitants d’Alger, amb captius cristians, fou un dels casos més ressonats. Aquests musulmans, jueus i moriscs argumentaven que havien estat enganyats per Garret, que els va prometre conduir-los a Tetuan, on pensaven comerciar amb les seves mercaderies. Ja en alta mar foren agredits pels mariners anglesos —hi va haver morts— i els requisaren les seves pertinències. Atracaren a Alacant, on Garret sol•licità un guiatge mitjançant el qual el capità anglès sotmetia a l’esclavitud a les persones que amb ell s’havien embarcat en Alger, i justificava com a acte de “bona guerra” l’embargament de les seves mercaderies. Durant el seu captiveri, aquests dones, homes i nens foren maltractats, sense aliments, ni propietats, ni possibilitat de defensa, acabant alguns venuts. En les súpliques adreçades per alguns d’aquests captius es relaten els inhumans i injustos abusos soferts, a més de detallar quines persones foren esclavitzades i què propietats confiscades foren repartides entres alguns prohoms de València, Alacant o Oriola. Francesc de Castellví, auditor de causes i negocis del Tribunal de la Capitania General, viatjà a la ciutat d’Alacant comissionat per Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena, lloctinent i capità general en el Regne de València, amb el manament d’aclarir el que succeí a la nau anglesa. Castellví sostingué els arguments del capità Guillem Garret; la seva actuació vingué recolzada per una reial carta de 19 de desembre de 1610, on es confirmava el guiatge i s’ordenava l’alliberament dels cristians conduïts amb la nau, mentre es disposava que dels jueus, musulmans i moriscos foren expulsats fora de les fronteres. Tanmateix, disposem dels testimonis reiteratius del jesuïta Pedro Juan Malonda, que es compadí de la injustícia comesa contra els algerins i suplicà la intercessió del Rei, pregant-li en un memorial que evités: “que los ladrones hallan amparo en Su Majestad”, donat que “ay grandes barruentos de que muchos se han untado las manos”. I de la mediació en contra del capità Garret del cònsol dels mercaders anglesos en Alger, Ricard Allin, així com de les múltiples súpliques adreçades pels captius, denunciant els abusos, la confiscació de béns i el seu confinament indegut, que van aconseguir elevar la causa al Consell Suprem d’Aragó. Salto de línea

Els moriscos en els fons de l’ACA

Si consultem els instruments de descripció de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, existeixen un gran nombre de referències documentals relatives a l’expulsió dels moriscs. Aquestes abasten un arc cronològic que comença a la fi del segle XVI fins a l’últim terç del segle XVII. Al llarg d’aquest temps, al Consell Suprem d’Aragó es reuneixen documents que assenyalen tant les pèrdues, com les compensacions del conegut com a “problema morisc”. El repertori de fonts documentals relacionades amb aquell fet històric inclou els antecedents, les polítiques desenvolupades –anys abans– amb la població morisca, les vicissituds en què l’expulsió es va produir i les conseqüències socials i econòmiques derivades de l’exili. En aquests documents es desenvolupen des dels informes sobre la conveniència de desarmar a les comunitats morisques o els diversos procediments d’adoctrinament abans de l’expulsió, fins als papers referents a la repoblació dels llocs forçosament abandonats i l’ocupació dels béns vacants per l’expulsió. Salto de línea

ACA, Consell d'Aragó, Lligalls, 706 (4/1) (Consulta de Juan Ferrer)

ACA, Consell d'Aragó, Lligalls, 706 (4/5) (Memorial de Pedro Juan Malonda)

ACA, Consell d'Aragó, Lligalls, 706 (4/7) (Memorial d'Hernán López)

ACA, Consell d'Aragó, Lligalls, 607 (14) (Acord del Consell d'Aragó)

• Bibliografia
• Transcripcions
• Accés a PARES consultes i memorials
• Accés a PARES acord del Consell d'Aragó