Ud está aquí:
  1. Portada
  2. Activitats
  3. Documents per a la història d'Europa
  4. Llicència d'impressió de les Novelas Ejemplares de Cervantes (1613)

Llicència d'impressió de les Novelas Ejemplares de Cervantes (1613)

Any 1613, Cervantes en el Consell Suprem d’Aragó

La irrupció de la impremta transformà el negoci del llibre i motivà l’aparició de noves mesures de control. La Corona amb la pragmàtica dels Reis Catòlics de 1502 disposava ja del requeriment de llicència reial prèvia i havia fixat el preu del llibre amb taxes. L’Església, per la seva part, garantia l’adequació dels textos a la moral catòlica amb la censura inquisitorial, que començà amb un decret promulgat pel pontífex valencià Alexandre VI, el 1501. Aquests són els inicis d’una copiosa legislació sobre l’elaboració i circulació del llibre, que durant els segles XVI i XVII era diferent en cada un dels territoris que formaven la monarquia hispànica. Salto de línea L’autorització per imprimir llibres variava en funció de cada jurisdicció. Un ampli aparell legislatiu, que començà el 1544 i es perfilà el 1558, ordenava el comerç librari a Castella centralitzant-lo a través del Consell de Castella. Se li entregaven els textos originals, que es censuraven i acaraven després d’impresos, per a ser aprovats i permetre la impressió de la portada i els preliminars, on obligatòriament es reproduïa la llicència reial, la taxa, el nom d’impressor, el de l’autor i el lloc d’impressió. A la Corona d’Aragó, per contra, eren les Reials Audiències les encarregades de concedir aquestes llicències, amb un control previ de l’Església.

Les llicències d’impressió i venda de llibres a l’Arxiu de la Corona d’Aragó

No serà fins al regnat de l’emperador Carles que es fan freqüents els privilegis d’impressió. Con privilegio real, llegim al peu d’impremta de les portades. Indicant que aquella edició ha estat autoritzada i reconeixent que la propietat de l’edició era garantida a tal llibreter o tal impressor. Pocs cops es menciona com a beneficiari del privilegi a l’autor, i per aquesta raó, és molt singular que Miguel de Cervantes figuri com a sol•licitant del privilegi d’impressió, reconeixent els drets de l’escriptor com a autor de l’obra. A la Corona d’Aragó són les sèries Diversorum dels registres de la Reial Cancelleria i Real Cámara del Consell d’Aragó les que contenen els diferents privilegis per a la impressió i venda de llibres o fullets solts concedits per a qualsevol ciutat dels regnes i senyorius de la Corona d’Aragó. Atorgats per un termini que oscil•lava entre els quatre mesos i vint anys, sent el més habitual el que limitava la llicència a deu anys. Com és el cas de la llicència reial concedida a Miguel de Cervantes, el 9 d’agost de 1613 (Arxiu Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, Registre 4894, fs. 249v-251v)

El cas de les Novelas Exemplares de honestíssimo entretenimiento

El document de sol•licitud de privilegi d’impressió no diferia d’altres memorials petitoris al monarca, motiu pel que es conserven conjuntament amb altres peticions de llicències règies dels més variats assumptes. L’expedició de la llicència o privilegi era a favor del propi Cervantes o bé de la persona o persones “que vuestro poder tuvieren”, prohibint expressament que cap altra persona o persones “puedan hazer imprimir y vender el dicho libro” en els dits regnes de la Corona d’Aragó, durant aquells deu anys, vedant també que poguessin qualsevol persona sense el seu permís vendre en aquells regnes de la Corona d’Aragó altres exemplars del mateix llibre imprès en altres territoris peninsulars. Salto de línea Els contraventors d’aquest privilegis incorreran en una pena pecuniària de cinc-cents florins d’or d’Aragó, “dividideros en tres partes, assaberes, una para nuestros cofres reales, otra para Vos, el dicho Miguel de Cervantes Saavedra, y otra para el acusador”. La pena augmentava si el contraventor era impressor, aleshores el frau es pagava amb la pèrdua del motlles i del treball realitzat, és a dir, de tots els llibres impresos. Salto de línea És obvi que aquest privilegi volia prevenir les edicions fraudulentes, però no podem deixar de pensar que estem davant d’un dels testimonis més antics de la voluntat de protegir els drets d’autor de la nostra literatura.Salto de línea

Subir

Esta web utiliza cookies propias para facilitar la navegación y cookies de terceros para obtener estadísticas de uso y satisfacción.

Puede obtener más información en el apartado "Cookies" de nuestro aviso legal.

AceptarRechazar