Testament de Miguel Mañara (1679)

Miguel Mañara

Miguel Mañara va néixer a Sevilla l’any 1627, en el si d’una família acomodada. Foren els seus pares Tomás de Mañara, comerciant arribat des de Calvi (Còrsega) que va fer fortuna com a carregador a les Índies, i Jerònima Anfriano Vicentelo, sevillana d’ascendència corsa.

Hereu del patrimoni familiar al morir els seus germans majors, una joventut llicenciosa va donar pas, a la mort de la seva esposa Jerònima Carrillo en 1661, a un canvi radical de vida. Va ingressar en la sevillana Germandat de la Caritat, de la que fou Germà Major fins a la seva mort, i en la que va fundar l’Hospital de la Caritat per atendre als nombrosos malalts i captaires de la ciutat. En la seva església de la Santa Caritat va disposar ser enterrat, al pòrtic, sota una llosa amb el conegut epitafi aquí yacen los huesos y cenizas del peor hombre que ha habido en el mundo.

A la seva mort, que va causar commoció a la ciutat, Sevilla va voler elevar-lo als altars i va embolcar en la llegenda els seus anys de joventut. La llegenda va inspirar al romanticisme francès, que canviant el seu nom pel de Juan ho va associar al personatge del Tenorio de Tirso de Molina. I a la seva fama de seductor al·ludeix el sevillà i universal Antonio Machado en els seus versos ni un seductor Mañara ni un Bradomín he sido, ya conocéis mi torpe aliño indumentario.

El testament

Miquel Mañara va redactar el seu testament a Sevilla, el 17 de març de 1679, i escrit de la seva pròpia mà i tancat ho va lliurar a l’escrivà Francisco Fernández, qui ho va llegir públicament a la seva mort, el 9 de maig.

El testament respon en les seves línies essencials als de la seva època: invocació, una extensa protestació de fe, i intitulació (yo don Miquel Mañara, ceniza y polvo, pecador desdichado). Segueix el cos del document: l'exposició de motius, que inclou la imprescindible expressió del clar/just judici, i les clàusules dispositives, en les quals disposa com desitja el seu enterrament, nomena hereva universal a la seva ànima, i deixa encarregades misses i sufragis, manaments, i dotacions als criats. Conclou amb la designació de marmessores i revocació d'anteriors testaments, la data i la signatura del testador.

Al llarg de tot el text, l'expressió literària supera el mer dispositiu: Todo lo que no es Él digo es mentira, y lo tengo por estiércol y basura y quimera de hombres vanos y ridículos…; ¡Ay de mí! ¡Quién se cayera muerto antes de acabar estos renglones y, pues van bañados con mis lágrimas, fueran acompañados con el postrer suspiro de mi vida!; la dura comminatòria als marmessors si no compleixen amb el que toca al funeral i enterrament porque quisieron oir las voces del mundo fantástico y soberbio,... las razones vanas, llenas de fausto y vanidad…en la vana pompa de dar sepultura a un cuerpo podrido; o l'extensa petició i oferiment de perdó a todas las personas a quien hubiere ofendido y escandalizado, que precedeix a la data.

La còpia de l'ACA

L’exemplar que es conserva en l'Arxiu de la Corona d'Aragó és una còpia simple d'època precedida pel títol “Testamento del Venerable Siervo de Dios Don Miguel de Mañara, Caballero del ávito de Calatrava, Natural de la ciudad de Sevilla y Reedificador de la insigne Casa de la Caridad de dicha ciudad”.

L'exemplar és un bifoli que va ingressar a l'Arxiu en 1955, junt a altres documents de procedència i contingut heterogenis, adquirits al llibreter i bibliòfil José Porter. Advertit el seu interès, es va afegir a la col·lecció de documents curiosos i notables, amb la signatura ACA, Col·leccions, Reserva, 13.

Salto de línea