Conservem signes de validació de documents de reines i altres dones de la família reial des Peronella, tant en els que s'expedien al seu nom exclusiu, com en els que subscrivien al costat dels seus marits o fills, reis. No sembla ser una tradició aragonesa sinó catalana, ja que les esposes dels Ramírez no apareixen en els diplomes, però sí les dones dels comtes de Barcelona.
Tot i el prejudici sobre l'escàs paper públic de les reines d'Aragó, la realitat és que tant elles com altres dones de la família reial aragonesa usaven signes, signatures i segells propis. Aquests són els de les reines entre la unió de regnes i la unió dinàstica.
Bibliografia
Rafael Conde y Delgado de Molina, Signos, sellos y firmas de las reinas de Aragón, en “Acta historica et archaeologica mediaevalia”, 25 (2003), pàgs. 925-948 (CCBAE);
Marta Serrano Coll, Iconografía de género: los sellos de las reinas de Aragón en la Edad Media (siglos XII-XVI), en “Emblemata”, 12 (2006), pàgs. 15-52 (CCBAE).
Va usar un signe en forma de creu puntejada (en vida del seu espòs Ramon Berenguer IV) i un altre amb una creu inscrita en un cercle (en el regnat del seu fill Alfonso I).
La primera reina de la Corona d'Aragó va tenir un signe propi en forma de creu amb petites creus en els angles. I un segell singular per ser l'únic de la Corona d'Aragó amb la figura sedent a l'anvers i eqüestre al revers.
Leonor de Castella (1208? -1251)
Va tenir signe i segell. El signe quadrilobulat.
Va usar un signe derivat del real, amb dos rombes, i a l'interior una creu quadrilobulada.
Constança de Sicília (1248-1302)
No coneixem el seu signe però sí el seu segell: circular amb la figura de la regna dreta sota un dosser a l'anvers i les armes heràldiques en el revers o contrasegell.Salto de línea També conservem un segell menor circular amb les barres d'Aragó.
No va tenir signe i va usar el del seu marit el rei Jaume II.
Elisenda de Montcada (1292-1364)
Va usar un segell heràldic quadrilobulat amb un escut apuntat amb les barres d'Aragó i als costats escudets amb les armes de Montcada.
Leonor de Castella (1309-1358)
Ella va usar també el mateix signe que el seu espòs el rei Alfons III. Però va tenir segell propi de tradició heràldica castellana: de forma quadrilobulada, al lòbul interior les armes d'Aragó i Sicília, a l'exterior castells i lleons.
Va usar un signe heràldic amb l'escut de les barres en forma de rombe apaïsat i amb les àguiles de Sicília en els vèrtexs exteriors del rombe.
El seu segell amb la seva imatge sota dosser amb escudets amb les armes d'Aragó i Sicília a l'anvers i un contrasegell amb les divises partides d'Aragó i Sicília.
Sibil·la de Fortià (1350? -1406)
Coneixem el seu signe d'escut amb els pals d'Aragó partits per les faixes de les armes de Fortià.
Es conserven gran nombre de documents amb el seu signe: parteix les armes d'Aragó amb les pròpies de Bar i amb creus en els vèrtexs de l'escut, com en els signes dels reis.Salto de línea A més signava de manera autògrafa bastants documents: a vegades com "La Reyna", de vegades, quan ja era vídua, com "La Reyna Yolant" o "L Reyna I", per distingir-se de la regnant.Salto de línea I també coneixem els seus segells comú i secret: la reina sota dosser gòtic amb escudets d'Aragó i Bar i aquestes mateixes armes partides en el contrasegell.
Va canviant de signe d'acord amb els canvis a l'estat de seu marit l'infant Martí. Com infanta, comtessa de Xèrica i Luna i senyora de Sogorb fa servir un escut amb les armes del seu marit (Aragó) partit per les pròpies. Com duquessa de Montblanc, part les noves armes de Martín (Aragó i Sicília) amb les seves. Com a reina, part Aragó amb Luna.Salto de línea A més Maria és la primera dona de la casa reial aragonesa que signa de la seva mà abundants documents: com infanta, "Maria"; com duquessa, "La duquessa"; i com a reina, "La Reyna".Salto de línea I a això afegim els segells que conservem d'ella com a reina, amb un contrasegell amb les seves armes envoltades d'un àngel i dos faisans amb cap de dona.
Va usar signe, segell i va signar, a la manera castellana, "Yo la Reina".
A més durant llargs anys va ser la Lloctinent per a Catalunya de la seva absent marit, el rei Alfons IV. Va usar tres segells: el comú, el secret i el de Lloctinent.
El seu signe és igual al del rei en la seva activitat com a Lloctinent.
Conservem un segell de 1462. El seu signe té la mateixa forma que el del rei però amb les perpendiculars prolongades.
Conservem un segell i la signatura. El segell porta un escut coronat amb les armes de Castella, Lleó, Granada, Aragó, Sicília, Jerusalem, Foix, Bearn, Navarra, Evreux i Bigorra.