Ud está aquí:
  1. Introducció
  2. Història

Història de l'arxiu i de les seves seus

Amb la finalització de les obres de rehabilitació del Palau del Lloctinent, portades a terme pel Ministerio de Cultura al llarg dels darrers tres anys, a més d’haver estat restaurada integralment la fàbrica de l’edifici, se l’ha dotat d’unes instal•lacions modernes, que permeten el retorn d’una part dels serveis que presta l’Arxiu de la Corona d’Aragó a la seva seu històrica, i que proporcionen a la institució un nou impuls com a centre cultural, atès que recupera així la seva centralitat física al cor del barri gòtic de la ciutat de Barcelona.

L’Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l’any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l’Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l’administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l’ingrés dels registres i dels pergamins a l’Arxiu.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 1 Angle del Palau Reial Major. Ací estigué l’Arxiu, des de 1318 fins a 1770.

Figura 2.Jaume II (1291-1327) era un home meticulós i afeccionat a l’escriptura. Era fama a la cort papal que escrivia més ell que tots els monarques d’Europa plegats.

Figura 3 El rei Pere el Cerimoniós (1336-1387) encarrega al seu escrivà Pere Perseya la custòdia dels registres i escriptures de l’Arxiu Reial (Poblet, 6 de juliol 1346).

Entrat el segle XVIII, l’Arxiu depenia orgànicament de la Reial Audiència de Catalunya. Quan els murs del Palau Reial començaven a amenaçar ruïna, per Reial Orde del 15 de setembre 1766 la documentació de l’Arxiu fou transferida al Palau que aquella ocupava. El trasllat tingué lloc l’any 1770.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 4 Palau de la Diputació del General de Catalunya, aleshores ocupat per la Reial Audiència. Ací estigué l’Arxiu, des de 1770 fins a 1858.

Figura 5 Premsa del segell oficial de l’Arxiu. Segell i premsa foren tramesos des de Madrid, l’any 1782, per ordre del Comte de Floridablanca

Figura 6 Alçat de les estances del Palau de la Reial Audiència destinades a l’Arxiu. Projecte de l’any 1792.

Figura 7 Disseny dels armaris que havien de guardar els registres de l’Arxiu. Projectats l’any 1792, no arribaren a construir-se.

Figura 8 Pròsper de Bofarull (1777-1859). La seva admirable activitat com arxiver (1814-1840, 1844-1849) tingué per marc les estances del Palau de l’Audiència. (Retrat pòstum, oli de Claudio Lorenzale).

La necessitat de més espai on albergar la documentació que calia recollir dels monestirs desamortitzats, mogué Pròsper de Bofarull a sol·licitar la destinació de l’antic Palau del Lloctinent com a seu de l’Arxiu. Era l’any 1838, però dificultats de diversa mena retardaren fins a 1853 el trasllat de la documentació. Després, cada generació ha vist fer-hi reformes interiors.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 9 (a) Manuel de Bofarull (1850-1892), Francesc de Bofarull (1893-1911) i Eduardo González-Hurtebise (1911-1921). Tres arxivers que consolidaren la fama de l’Arxiu.

Figura 9 (b) Manuel de Bofarull (1850-1892), Francesc de Bofarull (1893-1911) i Eduardo González-Hurtebise (1911-1921). Tres arxivers que consolidaren la fama de l’Arxiu.

Figura 9 (c) Manuel de Bofarull (1850-1892), Francesc de Bofarull (1893-1911) i Eduardo González-Hurtebise (1911-1921). Tres arxivers que consolidaren la fama de l’Arxiu.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 10 Sala destinada als registres i pergamins de l’antic Arxiu Reial, vers l’any 1920. Es mantenia la idea de l’accessibilitat de la documentació, introduïda per Pròsper de Bofarull.

Figura 11 Vestíbul de l’Arxiu després de les reformes posteriors a 1940.

Figura 12 Sala de Lectura de l’Arxiu després de les reformes posteriors a 1940.

Dins la renovació de Barcelona propiciada pels Jocs Olímpics de 1992, l’any següent s’inaugurava una nova seu de l’Arxiu al costat del pont del carrer Marina. L’edifici infon modernitat, i està dotat dels avenços tecnològics del moment. Tretze anys més tard, s’inaugura la remodelació del Palau del Lloctinent.

imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar
imagen Pulse para ampliar

Figura 13 Seu de l’Arxiu, al carrer Almogàvers. Fou inaugurada el 18 de maig 1993.

Figura14 Plànol de la tercera planta de la seu de l’Arxiu, al carrer Almogàvers. Inclou una espaiosa Sala de Lectura.

Figura 15 Sala de Lectura de la seu de l’Arxiu, al carrer Almogàvers.

Figura16 Sala d’Actes de la seu de l’Arxiu, al Palau del Lloctinent.

Figura 17 Sala de Lectura de la seu de l’Arxiu, al Palau del Lloctinent

Subir

Esta web utiliza cookies propias para facilitar la navegación y cookies de terceros para obtener estadísticas de uso y satisfacción.

Puede obtener más información en el apartado "Cookies" de nuestro aviso legal.

AceptarRechazar