El Camí de la Costa

El Camí de la Costa, declarat Patrimoni Mundial el juliol de 2015, és una de les rutes jacobees més antigues de pelegrinatge, ja que originàriament va ser mitjançant aquest camí pel qual es va expandir el culte a sant Jaume en el segle IX. Aquesta expansió no només va tenir el mar com a element clau, pel desenvolupament del comerç marítim, sinó que, a més, va recuperar per als pelegrins els vells camins d'època romana i altmedieval propers a la costa. Hi ha referències documentals que testimonien l'existència del Camí en els segles IX i X. A més, en els segles XII i XII consta que arribaren nombrosos pelegrins a ports com els de Castro Urdiales, Laredo, Santander o San Vicente de la Barquera.

Salto de línea Es tracta d'un camí difícil per les irregularitats orogràfiques però d'una riquesa paisatgística especial. Està solcat per una successió d'altiplans trencats, per serres prelitorals, braços de mar i angostes valls costaneres, cosa que obligava al pelegrí, en altres temps, a fer la ruta de manera mixta per terra i per mar, recorrent a la navegació de cabotatge.