Socarrat

N.º Inv.: CE1/8468

“Socarrat” és un terme valencià per a designar les lloses grans de fang cuit sense vidrar, decorades amb pintures per una de les cares, que es col·locaven en els segles XV i XVI entre les bigues dels sostres. Es van fabricar a Paterna, i potser també a Manises i a altres localitats com Benaguasil o Sogorb. Els motius decoratius es feien amb òxids, en negre i roig.

La iconografia dels socarrats és molt variada. Trobem motius geomètrics, vegetals, zoomorfs (tant d'animals reals: bous, vedells, aus, peixos, etc., com d'altres fantàstics com el grifó), antropomorfs (dames, àngels, escenes galants…), epigràfics, profilàctics i heràldics. Les inscripcions són generalment de caràcter religiós, però n’hi ha també de commemoratives de la construcció d'algun edifici. Quant a la presència de signes religiosos o màgics (mà de Fátima, creus), aquests al·ludeixen també a la protecció de la casa i a ritus de construcció.

En aquest exemplar, de la segona meitat del segle XV, s'ha representat un cabrit i al costat una espècie de gos, tot això amb ornaments vegetals en el fons.

En la Sala de la ceràmica arquitectònica medieval del museu, s'ha disposat un conjunt de “socarrats” tal com es podien vore en les estances de l'època per a complir la seua funció decorativa entre les bigues del sostre.

Peça exposada en la Sala de la ceràmica arquitectònica medieval, segona planta.