Arracades i creu de pit

N.º inv.: CE2/00350; CE2/00353

Aquest conjunt de joies, que data del tercer quart del segle XVIII, està compost per una creu de pit i un parell d’arracades de plata i pedres d’estràs. La creu de pit consta d’un botó, llaç i tres diamants en forma d’ametla penjants, i per darrere té una argolla menuda per a passar la cinta de la qual va subjecta. També anomenades joies o joia, les creus o llaços de pit eren al principi creus que amb el temps es van allargar en diferents cossos i van arribar a ser una peça totalment profana. En el segle XVIII, se subjectava a una cinta que es lligava al coll per darrere amb un gran llaç. Més tard, es va dur com una agulla de pit. Aquestes peces eren, a més, desmuntables i es podien fer més curtes i suportables o més llargues i importants, a voluntat de la usuària. Les arracades són de tipus “girandole” i es van posar de moda a Espanya a mitjans segle XVIII. Estan compostes, com la creu de pit, per un botó, un llaç i tres diamants en forma d’ametla penjants. L'ús de pedres de estràs significa que es tracta de la popularització d'un model culte que es feia amb diamants o pedres precioses.

Un exemple d'aquest tipus de joies es pot observar en el “Retrat de Maria Lluïsa de Parma”, obra de Raphael Mengs, que es conserva en el Museu del Prado.

Peces exposades en l'Avantcambra o Sala de confiança, primera planta.