Tapís

N.º inv.: CE2/00734

Aquest tapís flamenc d'alt lliç està teixit en llana i seda. Una sanefa de verdures, que probablement no és l'original, emmarca l’escena central. Representa una escena triomfal en què dos trompeters anuncien l'arribada del personatge victoriós. Després d'ells, un soldat subjecta les regnes del cavall de la biga (carro de dues rodes) mentre un altre sosté l'estendard amb les sigles de la frase romana SPQR, que significa “Senatus Populusque Romanus (o romae)”, i es traduïx com el Senat i el Poble Romans (o de Roma). Sobre la biga, observem un personatge romà amb ceptre i corona de llorer que simbolitza la victòria. Darrere els seguixen presoners de guerra: un xiquet, un home i una dona.

Els tapissos es penjaven de les parets per a adornar les estances, però servien igualment per a protegir-les del fred. Els interiors d'esglésies o catedrals s'adornaven amb tapissos de tema religiós en celebracions especials.

Brussel·les va ser un dels centres de producció de tapissos d'alt i baix lliç de tot Europa. La fama de Brussel·les es remunta a finals del segle XV, encara que en aquella època, la producció no es distingix de la d'altres llocs de Flandes o de la francesa. La consolidació d'aquesta fama va arribar en el segle XVI amb l'encàrrec del papa Lleó X a Pieter van Aelst el 1530, de la sèrie dels Fets dels Apòstols, sobre cartons de Rafael. En efecte, artífexs de la pintura proporcionaven el disseny dels tapissos en els anomenats cartrons, que després l'artesanat que feia els tapissos s'encarregava de reproduir-los. De fet, a partir d'aquest moment, qui pintava va passar a exercir un paper molt important. En el segle XVII, l’impuls més gran en els tallers de Brussel·les es va produir, en gran part, gràcies als cartrons de Rubens i el seu deixeble Jacob Jordaens. La qualitat va tornar a disminuir i la capitalitat de la fabricació de tapissos va passar a París, on Colbert va nacionalitzar la Reial Manufactura dels Gobelins el 1662.

Peça exposada en el Fumoir, primera planta.