Nº inv.: CE2/01715
Aquest teixit copte és de llana i està decorat en bandes; la banda central n’és més ampla que les dues que l’acaben. La banda ampla està decorada amb figures humanes esquemàtiques d'influència oriental. En les bandes estretes, es repetix la decoració de figures humanes amb una figura animal. Data dels segles III al VI.
El terme copte ve del grec “Aigyptios”, que significa egipci, més tard sincopat en “kuptios” pels mateixos coptes, paraula que va passar a l'àrab com “Qubṭ”, i d'aquest a la denominació castellana. Es denominen coptes a la comunitat cristiana que habitava en terres egípcies quan aquesta religió es va imposar en la zona en el segle IV. Un dels testimoniatges de l'art i la cultura coptes que han arribat fins als nostres dies són els tèxtils. Els teixits coptes es feien majoritàriament en lli i llana, i en ocasions s’utilitzava la seda. El llenç de lli es decorava amb aplicacions entreteixides o superposades de tapisseria amb trames de llana que es tenyia de diferents colors. La major part dels teixits coptes formaven part de la indumentària, i es feien també coixins funeraris per al cap o els peus de la persona difunta. Quant als motius decoratius, hi va haver una evolució de motius més figuratius d'influència hel·lenística cap a una major geometria i estilització. En la iconografia dels teixits coptes trobem temes trets de la mitologia grecoromana (Bacus, “putti”, nereides, escenes del Nil…) i temes cristians figuratius o simbòlics com la creu, el crismó, el peix o l'alfa i l’omega.
El museu conserva en total 12 peces de teixits coptes.
Peça no exposada.