Planta baixa

Visita a la planta baixa

Portalada del palau

La portalada del palau data de la reforma duta a terme per Giner Rabassa de Perellós i Lanuza, III Marqués de Dosaigües, el 1740. La va fer Ignasi Vergara sobre el disseny d'Hipòlit Rovira en alabastre procedent de les pedreres marquesals de Ninyerola (Picassent, València). Consta de dos cossos. En el cos inferior, a un costat i a l’altre de la porta, hi ha dos atlants recolzats sobre àmfores que aboquen les aigües, en al·lusió al títol marquesal, al costat d'un lleó i cocodrils que simbolitzen els continents africà i americà, en representació dels perills dels llocs encara fora del control del catolicisme. Sobre la llinda de la porta, en el centre, hi ha dues figures d'Hèrcules que sostenen l'escut marquesal. El cos superior està presidit per la Mare de Déu del Roser, patrona del marquesat, que en el projecte original de Rovira apareixia asseguda. Davall d’ella, dues figures femenines agenollades la contemplen: una d'elles amb un atifell del qual cauen monedes i l'altra amb una cornucòpia amb fruits, al·legories de la Justícia i la Magnanimitat i de l'Agricultura i la Prosperitat, respectivament. A cada costat de la mare de Déu, s'han representat pebeters fumejants mesclats amb corns de l’abundància que escampen els seus fruits. Damunt de la fornícula, una figura alada que porta una trompeta i llorer representa la Fama sobre el globus terraqüi.

Pati d'accés al Museu o de la font

El presidix un programa iconogràfic en què es proclamen els interessos econòmics i culturals del marqués de Dosaigües mitjançant els relleus en terracota amb les figures al·legòriques dels balcons, que fan al·lusió a les Arts. Podem vore l'Arquitectura, que sosté un plànol del palau, l'Escultura i la Música, l'Agricultura i el Comerç, les Ciències i les Lletres, i finalment la Navegació. Els relleus s’atribuïxen a José Nicoli.

Pati de carruatges

Es tracta de l'antic pati de carruatges que, des del 1867, va assumir la funció de distribuïdor cap a les cotxeres i estables de l'interior del Palau.

Originalment estava empedrat i actualment allotja la Carrossa de les Nimfes, la del marqués de Llanera i una cadira de mans del segle XVIII.

La Carrossa de les Nimfes

La berlina de gala dels marquesos de Dosaigües, coneguda com la Carrossa de les Nimfes, va ser dissenyada i pintada per Hipòlit Rovira i tallada per l'escultor Ignasi Vergara l’any 1753. Té un programa iconogràfic similar al de la portalada del palau, que fa al·lusió al títol de la Casa de Dosaigües.

Tota la caixa està suspesa per corretges de cuir, i el model és quasi idèntic al de la Carrossa d'Or del príncep de Liechtenstein, també de mitjans el segle XVIII.

Carrossa del marqués de Llanera

Aquesta carrossa, donada pels seus descendents, d'estil imperi està datada al voltant de l'any 1800 i va pertànyer a la família del marqués de Llanera.

Va ser una adquisició del marqués, Vicente Castillo i Crespí de Valldaura. Quan Vicente Castillo la va comprar, va encarregar al pintor Mariano García Mas (1911†) que plasmara en les portes i en la part posterior unes escenes del segle XVIII en què figuraven les seues dues filles i un cosí d'elles, Mateo Zaforteza, i també el seu escut d'armes. Es creu que la tapisseria també es va renovar en aquells dies, ja que no és coetània de l'època de construcció, excepte en les cortinetes i els pavellons, que estan fets en una seda natural de to verdós, brodada amb lluentons de plata, un estil molt imperi.

Cadira de mans

Cadira de mans espanyola del segle XVIII, de fusta daurada en la part visible i revestida de cuir repussat i policromat (guadamassil). En la portella, que ocupa tot el panell davanter, apareix un escut de filiació desconeguda. L'interior està folrat de ras blanc brocat en plata.

Escala principal

L'escala actual es va situar des del segle XIX en el buit traçat en el segle anterior. Se’n va rebaixar l’altura i es va cobrir de manera que impedia la visió de l'antiga cúpula, que hui dia es pot vore en la segona planta. Els seus paraments es van revestir amb els vistosos estucs que pareixen marbres i que es van recuperar després de l'última restauració que es va dur a terme de l'edifici.

Cúpula

La cúpula feta per Hipòlit Rovira el 1740 es podia apreciar antigament en pujar per l'escala principal. Amb les reformes del segle XIX, es va afegir el segon pis de manera que la cúpula va deixar de poder vore’s des de l'escala. En l'actualitat, es pot apreciar aquesta obra en el segon pis, en la sala contigua a la Sala de les cultures.

Durant les obres de restauració del palau, la cúpula va ser objecte d'un procés de neteja, eliminació de les intervencions anteriors i consolidació de l’estructura.

Està feta al fresc sobre morter de calç i arena amb alguns retocs en sec. Reposa sobre quatre petxines triangulars, obra d'Ignasi Vergara, en estuc, amb figures al·lusives als quatre continents: elefant, lleó, cavall i cocodril.

Les figures representades per Rovira pertanyen a la mitologia clàssica i estan distribuïdes en set escenes presidides per Minerva. S'han interpretat, igual que el programa iconogràfic del pati d'entrada, com a al·lusions al món dels marquesos.